Tríduum Pasqual
DiVendres Sant
Primer dia del Tríduum Pasqual. És el dia en què es commemora la mort a la Creu de Jesús, el seu sacrifici per nosaltres, per esborrar els nostres pecats. És una celebració en què ens fixem en la Creu, però sempre a la llum de la Pasqua, que il·lumina tot el Tríduum Pasqual. Així, no és una celebració trista, però sí sòbria, austera. Avui és dia de dejuni i d’abstinència. No és un dejuni penitencial, per fer penitència pels nostres pecats, sinó que és un dejuni que ens prepara a celebrar la gran festa de la Vetlla Pasqual. Per això, aquest dejuni, a poder ser, es pot allargar fins dissabte. És un dejuni d’esperança, que acaba portant a l’alegria de la resurrecció. El dia d’avui també ens ensenya que per arribar a la resurrecció, cal passar primer per la Passió; aquest és el camí de Jesús, el camí que tots estem cridats a seguir. Jesús no ens va prometre una vida sense sofriments, però sí un sentit a aquests sofriments i fins i tot, Ell va voler compartir els nostres sofriments, patint i morint a la Creu.
Què celebrem els cristians avui?
Passió i mort del Senyor
Tot allò que havia dit el dia abans en l’últim sopar, Jesús ho fa present en Ell durant el Divendres Sant. És pres pels jueus, insultat, bufetejat, flagel·lat, coronat amb espines, escarnit, escopit, clavat a la Creu. Jesús accepta la mort, l’escull voluntàriament, per complir la voluntat del Pare. Però la celebració no es queda aquí, amb la Mort, Crist inaugura el misteri Pasqual (Oració col·lecta).
Textos bíblics per pregar i preparar la celebració
Què té d'especial la celebració?
L’altar està despullat sense estovalles ni ciris. Tampoc hi ha flors.
Es llegeix el relat de la Passió segons Sant Joan. Avui és un Evangeli més llarg, on recorrem i contemplem la mort de Jesús a la Creu.
El color liúrgic és el vermell: Avui no és color morat, no és un dia penitencial. El vermell és el color dels màrtirs. No estem de dol ni en un enterrament (que també el color litúrgic és el morat), sinó que és vermell, símbol del vessament de la sang voluntari per amor als altres i per amor a Déu. De fet, Crist és el primer màrtir, que mor per salvar-nos a tots.
La celebració comença en silenci i els mossens s’estiren al terra davant de l’altar. Una de les coses importants d’aquesta celebració és el silenci. El millor davant de la mort a la creu de Jesús, la millor actitud és el silenci per entrar dins d’aquest misteri i voler, amb tot el cor, compartir el camí que va fer Jesús. Tots els altres, ens agenollem pregant uns moments. No es comença “en el nom del Pare...”.
No hi ha consagració. Avui és un dia en què l’Església no celebra sagraments, per tant, no hi ha Eucaristia, ni baptismes, ni casaments... Es combrega amb les formes consagrades ahir i per tant, es passa directe al Parenostre. Tampoc es dóna la pau, avui.
No ens “n’anem en pau”. Avui, tampoc se’ns acomiada en pau, després de l’oració del bisbe o mossèn que presideix, es fa genuflexió davant de la Creu i tothom se’n va en silenci. Amb aquest final, que no és un “final” es vol donar unitat a les tres celebracions de Dijous Sant, Divendres Sant i Vetlla Pasqual.
Les pregàries avui tenen una especial importància. I també tenen una forma diferent de les de cada dia. Primer es presenta la intenció de la pregària i el bisbe o mossèn que presideix, adreça al Pare la pregària. Finalment, tots, participant del sacerdoci de Crist, ens unim amb el nostre “amén”. Així doncs, quan diem “amén”, cadascú adreça la pregària que s’ha fet al Pare.
Via Crucis: Al vespre es celebra el Via Crucis, és un acte de pietat popular que ajuda molt el dia d’avui a pregar davant de la Creu. Ens ajuda a endinsar-nos en aquesta mort, sempre vista a la llum de la Pasqua, a la llum de la resurrecció que ja venim celebrant el Dijous Sant i avui, però que arribarà a la culminació la nit de Pasqua
Adoració de la Creu: Fins ara, no hi ha cap Creu a l’altar. És el moment en què entra la Creu perquè la puguem adorar. L’adoració està reservada al Senyor, i durant tot l’any s’adora l’Eucaristia, el seu Cos i la seva Sang. Però avui i fins la Vetlla Pasqual, s’adora la Creu com a símbol de presència de Crist. Per tant, en el moment d ’adorar la Creu es fa una genuflexió i es besa. La Creu és finalment posada a l’altar i allà es quedarà durant el dia d’avui.
Per pregar més
Davant la Creu
Senyor, davant de la Creu et contemplo,
i veig tantes coses amagades als ulls de molta gent:
VEIG la teva entrega per salvar-nos,
VEIG els meus pecats com són clavats a la creu amb tu,
VEIG com comparteixes els sofriments de tanta gent de tots els temps,
VEIG a Maria, la teva mare, ara ja també la nostra mare,
VOLDRIA alleujar-vos els sofriments,
VOLDRIA compartir la teva passió,
VOLDRIA que m’ensenyessis a estimar com ens estimes,
VOLDRIA també donar la vida pels meus amics,
DÓNA'M, Senyor la teva gràcia per acceptar les creus de cada dia;
DÓNA'M, Senyor la teva gràcia per estimar tothom, amic o enemic;
DÓNA'M, Senyor la teva gràcia per voler abraçar la teva Creu;
però sobretot, DÓNA'M, Senyor la teva gràcia per poder creure més en Tu.
GRÀCIES, Senyor per tot el què has arribat a fer per nosaltres;
GRÀCIES, Senyor, per deixar-nos Maria, la Mare de l’amor, la Mare de misericòrdia;
GRÀCIES, Senyor, per donar-me força en els moments de sofriment;
GRÀCIES, Senyor, per poder celebrar cada any allò més gran que hagi passat mai a la terra: la teva Pasqua, la teva mort i resurrecció!
Vetlleu i pregueu (Jordi Massegú)
Al peu de la creu
com Maria jo t'observo, oh Déu meu.
Al peu de la creu
com Maria jo confio en Tu plenament.
Al peu de la creu
me n'adono Senyor del mal que he fet
als meus germans
de totes les vegades que t'he ofès.
Al peu de la creu
sento com em parles dolçament.
Al peu de la creu
i em demanes que et segueixi fidelment.
La creu de la vida,
la creu de cada passa;
la creu del dia a dia,
la creu de Déu és la teva creu,
és la meva creu!
Tenies tantes ganes d'estimar-me
que et vas deixar clavar a la creu per mi!
I ara només vull que contemplar-la
i agrair tot el que Tu has fet en mi.
Al peu de la creu
sento noves forces per carregar
la meva creu
la que pesa menys si estic amb Tu.
Al peu de la creu
no tinc por de dir que crec en Tu;
jo no tinc por!
Quan no pugui carregaràs la creu amb mi!
La creu de la vida,
la creu de cada passa;
la creu del dia a dia,
la creu de Déu és la teva creu,
és la meva creu!
Tenies tantes ganes d'estimar-me
que et vas deixar clavar a la creu per mi!
I ara només vull que contemplar-la
i agrair tot el que Tu has fet en mi.