Tríduum Pasqual

«Què és això? Avui hi ha un gran silenci a la terra; un gran silenci i solitud. Un gran silenci, perquè el rei dorm. La terra s’ha esgarrifat i ha restat immòbil, perquè Déu s’ha adormit en la carn i ha ressucitat els qui dormien feia segles. Déu ha mort en la carn, i ha desvetllat els de l’abisme.És ben cert que ve a cercar el primer home com si aquest fos l’ovella perduda. Ve a veure els qui viuen a la fosca, a les ombres de la mort; Déu i el seu Fill s’adrecen a alliberar de llurs dolors Adam, esclavitzat, i Eva ensems, també captiva.

 

El Senyor va entrar on eren ells amb l’arma vecedora, la creu. Adam, el primer home, el va veure, i tot colpint-se el pit per l’esbalaïment, cridà tothom, i els va dir:

“El meu Senyor és amb tots.”

Crist va respondre i va dir a Adam:

“I amb el teu esperit.”

Va agafar-li la mà i va fer-lo alçar; li deia:

«“Desperta’t, tu que dorms, aixeca’t d’entre els morts, i Crist t’il·luminarà.

 

Jo sóc el teu Déu, que per tu m’he fet fill teu; per tu i per la teva descendència ara parlo i em giro amb potestat als qui estan lligats: ‘Sortiu!’, als qui estan en la tenebra: ‘Ompliu-vos de llum!’, i als morts: ‘Ressusciteu!’

 

A tu t’ho mano: aixeca’t, tu que dorms, perquè jo no et vaig crear perquè et retinguessin, lligat, a l’abisme. Alça’t d’entre els morts, que jo en sóc la vida. Aixeca’t, plasmació meva; aixeca’t, figura meva, feta segons la meva imatge. Desvetlla’t, marxem d’aquí, perquè tu estàs en mi i jo en tu, fem una unitat indestriable.

 

Per tu, jo, el teu Déu, m’he fet fill teu; per tu, jo, el Senyor, vaig adoptar forma de servent; per tu, jo, que resideixo més amunt del cel, he baixat a la terra, i àdhuc més avall d’ella; per tu, home, m’he convertit com en un home sense forces, deixat entre els morts, per tu, que vas eixir de l’hort del paradís, he estat lliurar als jueus en un hort, i en un hort he estat crucificat.

 

Mira les escopinades sobre el meu rostre; les vaig tolerar per retornar-te aquell primer alè de vida que vas perdre. Mira les bufetades sobre les meves galtes, que vaig rebre per adreçar, segons la imatge meva, la teva bellesa perduda. Mira la flagel·lació de la meva esquena, que vaig aguantar per desfer-te de la càrrega dels pecats que portaves sobre les espatlles. Contempla les meves mans, clavades pels claus a la creu per causa teva; tu havies allargat lletjament fins a l’arbre la teva mà.

 

Vaig adormir-me en la creu, i una llança va percudir-me el costat; fou per tu, que, en el paradís, vas adormir-te, i Eva fou treta del teu costat. El meu costat va guarir el dolor del teu; el meu son et detraurà del son de l’infern. La meva llança va detenir la que es girava contra teu.

 

Alça’t i marxem d’aquí. L’enemic et va treure de la terra del paradís, però jo et reintegraré no pas al paradís, ans al soli celestial. L’enemic et privà de l’arbre de la vida, però vet aquí que jo mateix, la vida, m’he fet u amb tu. He ordenat als querubins que et vetllessin com escau que ho facin els servents; faré que t’adorin com cal adorar Déu.

 

El tron del querubins ja és a punt, els servidors estan preparats i dispostos, la sala adornada i la taula parada. Les tendes i les mansions eternes també estan preparades; han obert ja les tresors dels escollits. En una paraula: tens el Regne del cel preparat des de tota l’eternitat.”»