Tríduum Pasqual

Mateu 27,57-66

 

Arribat el capvespre, vingué un home ric d’Arimatea, que es deia Josep i era també deixeble de Jesús. Aquest anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús, i Pilat va manar que l’hi donessin. Josep prengué el cos, l’embolcallà amb un llençol per estrenar i el va dipositar en un sepulcre nou, que ell s’havia fet tallar a la roca. Després va fer rodolar una gran pedra a l’entrada del sepulcre i se n’anà. També eren allà Maria Magdalena i l’altra Maria, assegudes enfront del sepulcre. 

El dissabte, l’endemà del dia de la preparació, els grans sacerdots i els fariseus es reuniren i anaren a trobar Pilat per dir-li: —Senyor, ens hem recordat que aquell impostor, quan encara vivia, va dir: “Al cap de tres dies ressuscitaré.” Dóna ordre, doncs, que assegurin el sepulcre fins al tercer dia, no fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i després diguessin al poble: “Ha ressuscitat d’entre els morts.” Seria una impostura pitjor que la primera. Pilat els digué:        —Aquí teniu una guàrdia. Aneu al sepulcre i assegureu-lo tan bé com sapigueu.
Ells anaren al sepulcre i l’asseguraren segellant-ne la pedra de l’entrada i posant-hi la guàrdia.

 

Salm 23

 

És del Senyor la terra i tot el que s’hi mou,
el món i tots els qui l’habiten.
Li ha posat els fonaments dins els mars; 
i les bases, a les fonts dels rius. 

Qui pot pujar a la muntanya del Senyor? 
Qui pot estar-se al recinte sagrat? 
 

El qui té el cor sincer i les mans sense culpa,
que no confia en els déus falsos 
ni jura per ganes d’enganyar.
Rebrà benediccions del Senyor, 
rebrà els favors del Déu que salva.
Aquest són els qui venen a buscar-vos, Senyor, 
per veure-us de cara, Déu de Jacob.

Portals, alceu les llindes;
engrandiu-vos, portalades eternes, 
que ha d’entrar el rei de la glòria!

Qui és aquest rei de la glòria? 
És el Senyor, valent i poderós, 
és el Senyor, victoriós en el combat.

Portals, alceu les llindes; 
engrandiu-vos, portalades eternes, 
que ha d’entrar el rei de la glòria!

Qui és aquest rei de la glòria? 
És el Senyor, Déu de l’univers, 
és aquest el rei de la glòria.

 

Lamentacions, 5

 

Recorda, Senyor, el que ens ha passat; 
mira i considera les ofenses que ens fan.
Els nostres camps, ara són d’estrangers; 
a les nostres cases hi sojorna gent forana.
Som orfes, no tenim pare; 
són viudes les nostres mares.
Fins i tot hem de pagar l’aigua per beure; 
la llenya també té preu.
Ens fan córrer a cops i empentes, 
no ens deixen reposar; no podem més.
Hem fet aliança amb Egipte i Assíria 
per saciar la nostra fam. 
Els nostres pares van pecar, però ja no hi són; 
i ara nosaltres paguem les seves culpes. 
Uns esclaus són amos nostres, 
ningú no ens salva del seu poder.
Per trobar pa, ens juguem la vida, 
mentre els bandits del desert ens amenacen.
El cos ens crema com un forn, 
enfebrat de tanta fam.
Han violat les dones a Sió, 
les donzelles a les viles de Judà.
Han penjat els consellers del rei, 
no han respectat els ancians.
Imposen als joves el treball de la mola, 
sota el pes de la llenya s’ajupen els nois.
Els ancians no es reuneixen a les portes de la ciutat 
ni s’hi senten les músiques dels joves.
S’ha fos el goig del nostre cor, 
la nostra dansa s’ha convertit en dol.
Ja no portem les corones de festa. 
Ai de nosaltres, que hem pecat!
Per això el nostre cor està desfet, 
per això s’entelen els nostres ulls,
en veure desolada la muntanya de Sió, 
on ronden els xacals.
Però tu, Senyor, regnes per sempre; 
el teu tron es manté segles i segles. 
Per què ens has d’oblidar per sempre? 
¿Vols deixar-nos de costat anys i més anys?
Senyor, fes-nos tornar a tu, que tornarem; 
refés, com era abans, la nostra vida. 
Per ventura ens rebutges del tot? 
¿En contra nostre t’indignes sense mida?